Wishlist

No hi ha productes al carro

Vine a veure ILIKEMYSOCKS per dins!

ILIKEMYSOCKS_volunteer1

Ens agrada poder-ho explicar tot, tot, del projecte ILIKEMYSOCKS i encara millor, ho podeu venir a veure de primera mà! Aquest post l’escriu la Marta, una noia de Barcelona que aquest estiu va viatjar a Uganda com a voluntària en diversos projectes de cooperació. En la seva estada a Lubanda Village va passar uns dies amb les noies que teixeixen la roba de ILIKEMYSOCKS i ens explica la seva experiència. (A la foto, amb el David, director de la ONG amb qui treballem).

La història de convertir un floc de cotó en un jersei de nadó és senzilla i apassionant de descobrir. Les noies que teixeixen només fan servir les agulles i les mans. S’organitzen elles mateixes la seva jornada laboral i guanyen un sou just. Viuen a casa seva, no en barris urbans crescuts al voltant de centres productius, es coneixen i comparteixen els seus coneixements. El projecte, emparat sota el paraigua de la ONG local SUUBI CENTRE reporta a més, beneficis a la comunitat. Pots anar-hi, si ho vols conèixer! O si com a la Marta, t’interessa el voluntariat; o si simplement vols descobrir l’Àfrica tal com és, sense embolcall turístic. En aquest enllaç hi ha més informació per preparar l’estada i a continuació, la narració de la Marta.

volunteeringSuubiCentre

Marta– Uganda, el nom d’aquest país em porta molts bons records i sentiments que no vull oblidar. És en aquest país on vaig tenir l’oportunitat de viatjar sola i de trepitjar i descobrir per primera vegada el continent africà. El 8 d’agost pujava a un avió carregada de dubtes, ganes de descobrir i mil emocions a punt d’explotar, doncs estava a punt de passar varies setmanes allunyada de la gent que m’envoltava i a punt d’entrar en un terreny desconegut. Realment Uganda és un país preciós on viu gent molt acollidora i disposada a ajudar. Estic contenta per què em vaig saber moure sola pel país i vaig poder fer tot allò que em vaig proposar.

Les primeres setmanes les vaig dedicar a fer un voluntariat a l’escola Shammah Primary School a Igamba. Allà, conjuntament amb una altra voluntària de Mèxic, vam compartir molts moments amb els infants i professorat de l’escola. Allà vam riure i plorar, aprendre nous jocs, noves cançons i vam poder intercanviar mil i una experiències viscudes. Vam agafar estima molt ràpidament a la ciutat, a l’escola, als infants, als professors i professores i a la família que ens va acollir durant la nostra estada, tant, que ens vam arribar a sentir com a casa. A la Mercedes (l’altra voluntària de Mèxic) i a mi ens agradava passejar per la ciutat i perdre’ns pels carrers i pel mercat observant-ho tot. Vam conèixer altres voluntaris implicats amb projectes totalment diferents però igual d’interessants i vam adoptar els costums de la ciutat!

ILIKEMYSOCKS_volunteer2

Passades dues setmanes, deixava enrere Igamba i l’escola per descobrir nous llocs d’Uganda. Me n’anava amb un gust agredolç perquè trobaria a faltar la família, l’escola i la Mercedes, però tenia moltíssimes ganes de descobrir i veure nous llocs d’Uganda.

Va ser aleshores que me’n vaig anar cap a Lubanda (Masaka) a descobrir Suubi Centre i tots els projectes involucrats com Ilikemysocks. Allí vaig passar la segona part de la meva aventura i estic contenta amb aquest final. Vaig poder veure l’escola, la clínica i el projecte amb dones. Vaig conèixer les teixidores del projecte de l’Oriol i la Meri: va ser fantàstic passar l’estona amb elles mentre feien mitja, prenien te i feien safareig. El seu tarannà era molt tranquil, allà el temps corre de manera diferent, el ritme és més calmat. Se les veu molt contentes de participar en el projecte i hi dediquen bona part del dia però això no impedeix que puguin seguir dedicant una estona a altres tasques com conrear les terres, cuinar, etc. El David, coordinador del centre i el contacte entre Barcelona i Lubanda, i la seva família, van ser els meus guies personals i em van acollir genial!

ILIKEMYSOCKS_knittinggroup

A més a més de tota l’experiència amb els voluntariats vaig tenir temps de visitar el Lake Mburo Park i de visitar Jinja i gaudir d’una posta de sol al riu Nil. Uganda s’ha tornat un país turístic i amb raó, ja que gaudeix de molts parcs, llacs, animals i boscos preciosos. Sinó, no seria la perla d’Àfrica!!

La veritat és que Uganda està ple de projectes interessants com els que vaig poder viure jo i molts més i animo a totes aquelles persones que s’ho estiguin plantejant, a fer un pas endavant i llençar-s’hi perquè val molt la pena, i si el temps no us ho permet, sempre hi ha altres maneres de col·laborar! El David em va explicar que ja fa uns anys que per aquelles dates de finals d’agost/setembre sempre vénen un grup de voluntaris catalans a donar un cop de mà a través de la federació SETEM i formen un grup molt unit. En definitiva una experiència molt enriquidora que ha suposat tot un aprenentatge personal, animo a tothom que tingui inquietuds a llançar-se a l’aventura del voluntariat, segur que no us deixarà indiferents!

Marta Aldea

1 comentari

  • A on es pot comprar aquesta robeta de nadò, el missatge que he llegit es fantàstic i conec embarassades que segur estarien encantades de poder comprar aquesta robeta.
    Podrie-ho respondre a: mariaantonia.rufat@uab.cat
    Moltissimes gràcies I enhorabona pel projecte.
    Maria Antònia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *