Anar a l’escola (a Uganda)

nens a l'escola d'Uganda-niños en la escuela en Uganda-children at school in Uganda2

Aquestes setmanes que he estat a Uganda he vist acabar-se el curs a l’escola de Lubanda Village i a les de tot el districte. He anat veient nens tornar a casa amb un full de paper a la mà. No duen sobre, ni carpeta, ni motxilla. Aquí la majoria té massa poc de tot, però cada dia que hi passo veig més clar que la quantitat de coses que nosaltres tenim, comprem, utilitzem, guardem o cuidem és innecessària encara que haver crescut així faci que sembli normal. Crec que el full és l’informe del curs. Caminen al costat de camins i carreteres i sempre semblen contents. N’hi ha tants! Són grupets de colors perquè van vestits amb uniforme. Nosaltres quan pensem en l’uniforme escolar és un vestit d’estil seriós i reminiscències de temps passats. A l’Àfrica que jo conec és de qualsevol color perquè cada escola té el seu, groc, vermell o lila, de manufactura senzilla i que es porta com es pot. Alguns duen sabates i d’altres no. Tots sense excepció duen el cap rapat.

ilikemysocks_nenes-escola-Uganda
nens a l'escola d'Uganda-niños en la escuela en Uganda-children at school in Uganda3

No tothom va a l’escola a Uganda. Sé que també hi ha nens que no hi van o que hi van a vegades. Ningú contesta gaire quan pregunto sobre això. Els cursos de primària es diuen P1, P2, P3 com els nostres primer, segon de primària… però els grups són heterogenis d’edat perquè depèn de quan comenci cadascú a anar a l’escola i de si assisteixen regularment per assolir el nivell i passar de curs. No sé gaire sobre els motius d’aquesta realitat; puc imaginar que els diners, la situació familiar o social. Pels que tenen la sort d’anar-hi les classes comencen aviat al matí i duren tot el dia.

Per anar a l’escola es preparen la carmanyola amb matoke. El matoke és la base de la dieta aquí: plàtan (però no és groc ni dolç) cuit al vapor i xafat. De fet les dues primeres paraules que s’aprenen si viatges a Uganda són muzungu (els blancs!) i matoke. Tothom duu la seva carmanyola i també una branca per la cuina de l’escola. No sé què els preparen allà: jo només he vist una gran perola blanca, diria que són farinetes de blat de moro.

nens preparen matoke-niños preparan matoke- children prepering matoke
nens van cap a l'escola a Uganda - niños camino de la escuela en Uganda- children going to school in Uganda1
cuinera a Uganda- cocinera en Uganda- cooker in Uganda

En algunes escoles hi ha molts nens per classe i no sembla haver-hi més límit que els que puguin cabre en una aula. Tenen poquets llibres i material. Tenen pissarra i són molt disciplinats. El mètode d’aprenentatge es basa en la repetició oral: aquest vídeo és d’un dia que els nens ens ensenyaven la seva escola, i quan ens vam acostar a la finestra de la seva aula se’ls van activar les cantarelles que fan per aprendre!

Em fa la impressió que n’hi ha moltes d’escoles, a les carreteres prop dels pobles és ple de rètols. I m’ha sorprès que és molt normal anar a l’escola a Uganda “on board”, o sigui, intern. Els alumnes “on board” també tornen a casa aquests dies, alguns en boda-boda (moto-taxi), altres en matatu (taxi-compartit i moolt ple). Els he vist marxar amb les seves coses: un matalàs enrotllat i un bagul de xapa no gaire gran, ple amb el que duien per passar el trimestre.

escola a Uganda- escuela en Uganda- school in Uganda2
matatu-bus compartit- autobús compartido- shared bus Uganda

No gaires nens segueixen els estudis: hi ha les “vocational schools” que vénen a ser l’equivalent de la formació professional, i també les universitats, però aquestes principalment a la capital que està a unes quatre hores de cotxe d’aquí. Les famílies del poble no tenen cotxe, alguns tenen moto i la majoria una bici. He conegut alguns ugandesos amb carrera universitària, però poquets. Les “vocational schools” ensenyen oficis, com sastre, perruquer o mecànic, i segurament als pobles hi ha més oportunitats per a negocis com aquests.

Llegint la meva guia d’Uganda tots aquests nens que veig es tornen xifres, i la realitat que intueixo veient-los agafa perspectiva amb unes dades del país en relació a l’educació que espanten: “primary school completion 56%, secondary school enrolment 22%, adult literacy 65%”. Les xifres són massa ràpides de dir i fan fàcil oblidar que estan fetes de totes aquestes personetes. I avui que els meus fills han tornat a començar el curs, penso en ells un altre cop i en el repte tan gran d’aquell país en relació a l’educació dels seus nens.

nens van cap a l'escola a Uganda - niños camino de la escuela en Uganda- children going to school in Uganda2
nens a l'escola d'Uganda-niños en la escuela en Uganda-children at school in Uganda1

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *