A l’Àfrica amb els nens

Malgrat que hi ha molts mites i que es consideri un destí sobretot per adults, viatjar a l’Àfrica amb els nens no em sembla tan difícil ni perillós com imagines quan mai hi has estat. (Entenent és clar que no parlem d’anar a zones en conflicte ni en situacions d’emergència.) Això no és una guia de viatges, és la meva experiència després d’haver-hi estat diversos cops en família. Crec que és un viatge que no deixarà indiferent a ningú: la gent, la natura o les experiències personals compensaran de llarg els inconvenients.

S’ha d’estar d’acord és clar, a una mica d’aventura, l’Àfrica no és un lloc per passar-hi de puntetes. Vull dir que un viatge dins una bombolla -occidental- t’allunya de tot allò valuós que aquest tipus de destí pot oferir. Sou aventurers els pares i mares? Perquè els nens sí que ho són: curiosos, sense prejudicis, capaços de passar-ho bé a tot arreu… ells segur que estan a punt.

ILIKEMYSOCKS_traveling1

Crec que per preparar un viatge a l’Àfrica amb els nens cal ser conscient de tres coses:

Que allí el temps va a un altre ritme: la gent no va amb presses, el ferry arriba quan pot, el bus surt quan és ple… el noi que esperes ha sortit i no ha dit quan tornarà. Desesperar-t’hi no fa canviar les coses. He après que el programa del viatge necessita certa flexibilitat (que per res vol dir no-planificar) i a canvi gaudir de l’oportunitat tan saludable deixar de córrer i oblidar-te d’objectius i horaris.

ILIKEMYSOCKS_traveling2

Que us allunyeu del confort i la seguretat als que estem acostumats, sobretot en relació a les comunicacions, els transports i el menjar. Així si el cotxe s’espatlla al mig de no-res no serà tan fàcil com és aquí que et recullin o que tot i disposar de pressupost l’oferta als restaurants pot ser realment limitada. No cal sentir-se insegur, només ser una mica previsor, una mica més autosuficient: especialment amb nens, una bossa amb coses de menjar de casa, un coixí, farmaciola, aigua de sobres i algun entreteniment poden fer una gran diferència. (Sí, una bossa una mica gran).

ILIKEMYSOCKS_traveling3

Que sí que hi ha perills reals, però també molts imaginaris: s’han de tenir clares les recomanacions de salut, higiene i seguretat i no prendre-s’ho a la lleugera. Caldrà una reunió familiar “informativa”: els nens petits necessitaran més supervisió, els grans en canvi, entendran i gaudiran de les noves normes, per exemple, dutxa’t amb la boca tancada. Però no cal inventar pors i perills on no n’hi ha: molts llocs com l’aeroport, mercats o el centre de la ciutat semblen caòtics; es necessita una mica de temps per acostumar-s’hi. Igualment amb el menjar: encara que carn o peix en una parada sense nevera us semblin inacceptables, si són frescos i després cuits no són un problema, en canvi si que ho és l’enciam rentat amb aigua no-potable. També amb una mica de temps t’acostumes a les noves regles del joc.

ILIKEMYSOCKS_traveling5
ILIKEMYSOCKS_traveling6

Tres coses que m’han impressionat a l’Àfrica i finalment un apunt sobre safaris i hotels:

A tot arreu on hem anat he vist solucions creatives als problemes quotidians: amb pocs estris i pocs recursos, prioritzant allò fonamental i sense malbaratar. Et fa pensar en que el nostre estil de vida s’ha anat carregant -d’accessoris- i que n’acabem depenent molt. És divertit veure com els occidentals a l’Àfrica busquem sempre on hi haurà un endoll: pel mòbil, per la càmera, per tenir llum, l’assecador o una llista que no s’acaba mai… Jo m’he fet el propòsit, un cop a casa, d’alleujar la llista de les coses que -necessito- habitualment i també transmetre els nens una mica d’aquesta idea.

ILIKEMYSOCKS_traveling7

La bellesa de la natura: per mi animals i paisatges són impressionants per igual; estic agraïda d’haver pogut veure aquest espectacle. Crec que pels nens pot tenir un efecte diferent en cadascú depenent de l’edat o la curiositat personal. L’ajuda dels locals per aprendre sobre els arbres o fruits, sobre les estacions o els comportaments animals és indispensable perquè ells també puguin gaudir-ne.

ILIKEMYSOCKS_traveling10
ILIKEMYSOCKS_traveling8

Les persones que he trobat tenen un verdader sentit de grup: hi ha un esperit més comunitari, d’ajuda mútua. Són hospitalaris i festius fins al moll de l’os i qualsevol excusa és bona per celebrar en comunitat. Les famílies solen tenir molts fills, de totes les edats, ràpidament apareixen nens i s’organitzen jocs o música espontàniament. En qualsevol contratemps que us passi apareixeran ajudants de tot arreu. També s’ha de dir que està força generalitzada la costum de parar la mà per qualsevol ajuda que rebis si ets un desconegut, però no són necessaris grans imports per acontentar les mans. Si hi ha ocasió de conviure una mica amb els locals, ràpidament deixareu de ser uns blancs desconeguts i us sentireu acollits.

ILIKEMYSOCKS_traveling12
ILIKEMYSOCKS_traveling11

Per acabar un apunt sobre safaris i hotels: Els safaris estan per mi, una mica sobrevalorats, o en qualsevol cas, cal saber abans de començar més exactament què és. Un safari consisteix en una excursió en cotxe, guiada i força cara al meu parer, a través de parcs vastíssims amb l’objectiu (compartit per tots turistes del dia) de veure animals, especialment els que -reminiscència de les caceres- reben el nom dels 5 grans: el lleó, el lleopard, el búfal, l’elefant i el rinoceront. Així el dia pot ser llarg i improductiu, això no és un zoo i els guies s’hi esforcen molt i quan els troben informen als companys per walkie-talkie… La gent sí que semblem un zoo aleshores! Pot resultar, sobretot des del punt de vista d’un nen, avorrit, llarg o incòmode. Crec que és recomanable limitar la durada i gaudir dels paisatges i del que vagi oferint el camí, buscar un enfoc alternatiu per fer-ho adequat per ells.

ILIKEMYSOCKS_traveling13
ILIKEMYSOCKS_traveling9
ILIKEMYSOCKS_traveling14

Dels hotels he après, a base d’èxits i fracassos, que cal prioritzar allò bàsic: que sigui net, que sigui segur i no demanar més que unes mínimes comoditats: aigua calenta i mosquitera. Els hotels realment confortables o luxosos són en general molt cars i els luxosos-no-tant-cars, per la meva experiència, solen ser velles glòries amb cortines que fan olor d’humit. El que deia doncs al començar: millor busquem allò bàsic i gaudim del que val la pena de veritat!

ILIKEMYSOCKS_traveling15

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *